Aparco el cotxe poc després de començar a circular per pista de terra. Ho faig al paratge anomenat Àrgoles. Hi ha lloc per a uns quants cotxes.
Començo a caminar per la pista que surt en sentit sud-oest. La que continua recte (oest), per on encara es podria continuar amb el cotxe fins arribar a l’encontre de la carrerada de l’Àliga, serà per on tornaré.
La pista per on camino em porta a enllaçar amb el camí dels Brois, que està pavimentat i enllaça el camí de Xesa amb el Pinell de Brai. M’incorporo a aquesta pista i començo un llarg i sostingut ascens fins arribar al coll de l’Àliga, on l’abandono per agafar un corriol que em porta al marge septentrional de la bassa del Rec.
Una mica més endavant giro a la dreta per prendre un sender (en sentit nord-oest) menys evident que el que abandono (en sentit sud-oest). Començo ja l’atac al cim per un corriol que més aviat sembla una torrentera. És evident i clar, excepte en un punt on arribo a topar-me amb un mur de pedres que sembla caigut. Aquí s’ha de girar, per sobre de les pedres, a l’esquerra. Ja s’acaben els dubtes i em presento al vèrtex geodèsic.
La meteorologia continua privant-me de vistes, igual que al Montaspre. El massís dels Ports s’amaga darrere d’una coberta de núvols baixos i la boira cobreix el riu Ebre, així que davant d’aquest panorama em limito a contemplar allò que resulta visible, que no és poc.
Surto del cim en direcció a la mola del Broi. És curiós, segons la cartografia de l’ICGC, a escala 1:25.000, el cim on hi ha el vèrtex geodèsic és l’Àguila i a una altra cota que es troba més al nord-oest, amb 351 metres, hi ha la mola del Broi. La cosa canvia a escala 1:5000, ja que el vèrtex geodèsic es troba a la mola del Broi, i la cota 351 no té denominació. Per això per al repte de la FEEC el cim s’anomena l’Àliga (mola del Broi).
Curiositats a part, el cas és que em dirigeixo al nou cim. Un sender una mica difús al començament em condueix en la seva direcció. Passo primer per una altra cota central, també sense nom, del tot opcional, i deixo el camí evident per desviar-me, sense un sender clar però per terreny que es deixa fer, a trepitjar la cota on es troba l’altra mola del Broi.
Plasmat el fet en un parell de fotografies, continuo camp a través fins a trobar de nou el sender. Seguint-lo arribo a un trencall, on prenc el sender que continua recte en sentit nord-est i deixo el que baixa en direcció nord-oest.
Comença ara el descens definitiu de la corda de la serra. És trepidant, rocós i molt pendent. Cal baixar amb atenció i cura. El descens acaba quan aconsegueixo terrenys de diverses casetes de cultiu. Ja per pista més còmoda i suportant els lladrucs de diversos gossos, arribo al camí de Regalets, al qual m’incorporo.
I final de la història. Per aquesta pista, en sentit sud-est, i sense abandonar-la en cap moment, arribo novament al lloc on tinc el cotxe aparcat.