Just al lloc on he aparcat neix el sender que m’ha de portar al cim del Montaspre. Comença en lleuger descens per després planejar en un recorregut de 180º fins arribar a una bifurcació, senyalitzada amb una balisa amb un cartell de direcció.
Prenc el sender de la meva esquerra per continuar, primer amb un lleuger ascens i més endavant de nou en descens, ja amb una esplèndida visió del cim objectiu de la caminada. Passo per un coll i inicio l’ascens definitiu al cim.
Deixo primer el corriol que segueixo, que em faria tornar a Bítem, i giro a la meva dreta per dirigir-me, per un corriol encara més pedregós, a l’avantcim rocós que tinc al davant. No hi passo ja que el flanquejo per la seva dreta.
Ara el sender em fa perdre de nou uns metres de desnivell, que recupero per sortir a una mena de coll. Camino en ascens els darrers metres i arribo a una gran fita que sembla ser el cim, però segons el mapa i l’altimetria, aquest es troba al lloc on hi ha un pal amb una estelada.
Les vistes, en el meu cas, no són les millors, atès que el massís dels Ports el veig cobert de núvols baixos i el riu Ebre no es veu degut a la boira que el cobreix, tot i així puc gaudir d’altres paisatges més visibles. No estic gaire temps al cim, m’esperen altres objectius.
No fa falta gaire literatura per explicar la tornada al cotxe perquè torno pel mateix camí pel qual he vingut.