Sortim del refugi i ens dirigim, per camí ja trepitjat, en sentit est, fins arribar a la pleta Móra. En aquest punt abandonem el sender GR i girem a l’esquerra per començar a guanyar alçada, primer en sentit nord-est i més amunt nord-oest.
Aquesta primera pujada acaba quan arribem a l’estany de Punturri. El voregem pel seu marge orogràfic esquerre però també hi ha camí, més curt segons el mapa, per l’altra riba. Ja a la capçalera iniciem l’ascens a un evident coll que tenim davant.
Després del corresponent esforç vam aconseguir el premi de l’exultant contemplació de l’estany de Certascan, immens malgrat veure les seves parets lleugerament nues. Després d’aquest delit decidim no emprendre l’ascens al pic de Punturri, certament fàcil des d’aquest punt, així que seguim la marxa, ara per terreny envaït per grans pedres granítiques, de fàcil trànsit, ajudats per fites disperses.
Després del laberíntic desplaçament arribem a un coll, als peus del pic, o pui, del Cap de l’Estany. Tampoc ho vam pujar, malgrat que hagués estat la cota més alta del dia. Decidim provar sort amb un flanqueig lateral, per la cara sud-est de la muntanya, mirant de perdre el menor desnivell possible, encarats directament al port de Colatx.
Ens surt bé. Els uns per una banda i els altres per l’altra, cadascú per on millor ho veu, arribem al destí desitjat, ja als peus del cim del pic de Colatx, que despunta altiu davant nostre.
No hi ha més problema per arribar al cim que remuntar el fort pendent que el precedeix. Hi ha força fites que marquen diferents zones d’ascens, així que amb paciència i la seva companyia aconseguim l’objectiu buscat. Som al cim.
Indescriptible l’espectacle visual, si més no cap al vessant nacional. La part francesa ens regala la sempre impactant visió del mar de núvols però de l’altra banda veure els estanys de Senó i Romedo de Dalt no té preu. Finalment vam decidir continuar. Per això tornem a baixar al coll anterior, on localitzem la fita que ens marca el camí a seguir.
No triguem a localitzar el senyal de pintura del GRT-59, senyals que seguim en tot moment fins arribar al coll de Llurri. Abans d’això haurem deixat pel camí el trencall als estanys de Guiló, per on podríem allargar el recorregut, i haurem passat al costat dels estanys de Colatx, Senó i Romedo de Dalt.
A la sortida d’aigües d’aquest últim deixem per l’esquerra el GRT-60 que baixa a l’estany de Romedo de Baix, i per on hauríem tornat en cas de venir dels estanys de Guiló, i continuem el nostre períple iniciant l’ascens al coll de Llurri , al qual arribem per un camí força còmode, excepte el tram final, força pedregós.
El GRT-59 continua encara en ascens per la nostra esquerra, però de cara veiem un rastre que continua en sentit lleugerament més a l’oest que el GR. Al mapa veiem que ens porta en bona direcció així que decidim prendre’l.
Sortim a una mena de balcó on obtenim una imatge superba de la cascada del riu Certascan, visió que no ens distreu prou per no localitzar la fita que ens diu per on hem de continuar. Ho fem flanquejant el vessant de la muntanya, una mica inclinat però fàcil de creuar, fins que arribem a terreny més segur, en entrar en una mena de canaleta herbosa.
Aquí el camí es fa més evident i ja sense problemes baixem a la trobada de camí ja conegut, per el qual tornem al refugi, per donar així per acabada aquesta meravellosa excursió.