La proposta d’avui no té cap complicació, tota ella transcorre per grans planes de pastura on vaques i cavalls es mouen a plaer, i per on nosaltres podrem caminar per on millor ens sembli.
Hi ha un camí abalisat amb pals de fusta amb el capçal pintat de groc però en el nostre cas preferim prendre una de les moltes traces de bestiar que prenen direcció nord-oest, clarament orientats cap al cap des Malhs dera Tartèra, cim que de moment ens impedeix la visió del cim objectiu del dia.
No hi ha gaire cosa a explicar. La nostra travessa camp a través ens porta a trobar finalment una estaca de les ja comentades als peus del cap des Malhs dera Tartèra i seguint per camí abalisat, a la idíl·lica estanhòla d’Armèros. Després de fotografiar-la per tots els racons possibles ascendim fins a un coll evident, als peus de la imponent pala que antecedeix el cim.
Dades fredes de GPS indiquen que en els 600 metres que ens separen del cim se n’ascendeixen 184, cosa que dona una mitjana de gairebé un 31% de desnivell, però és que en els primers 110 metres el pendent és del 37%. Però bé, pit, cames i esbufecs i aconseguim l’èxit. Hem fet cim.
No m’entretinc en detalls. Comencem el descens.
Aquest és molt més tranquil. L’iniciem continuant pel llom contrari a l’ascens, seguint la corda de la muntanya. Ara el camí es desdibuixa i desapareix la senyalització però la línia de progrés és clara i neta. Podem caminar per on ens plagui, i a nosaltres ens ve de gust pujar al cap des Malhs dera Tartèra, de proper que el tenim. Hi arribem per un clar corriol.
Segons el mapa ens tocaria tornar a baixar al coll previ, però atesa la facilitat del terreny baixem camp a través, clarament orientats cap a un estètic i arrodonit turó. No veiem que tingui topònim, però destaca tant…
Continuem en el mateix sentit de la marxa, en direcció a un curiós vessant de roca blanca on passem pel costat d’un avenc, on ens entretenim una mica, tafanejant. Ens crida l’atenció una altra agulla. Ens enganxa de pas, així que, ja posats, també la pugem. Res, són uns 20 metres de distància.
D’aquí, definitivament, encarem el retorn al punt d’inici, ja a la vista des de fa una bona estona, de fet, ja ho teníem a la vista al cap des Malhs dera Tartèra. Caminem camp a través per terreny obert fins enllaçar amb el camí abalisat. El meu company el segueix en descens, però jo continuo per lliure per una mena de canal o antic llit d’un riu, entapissat d’herba.