Avui hem realitzat una ruta d’aquelles en què en condicions normals es gaudeix de debò. El recorregut està totalment senyalitzat, d´ascens amb senyals del GR-7 i de l´HRP i de tornada amb la típica senyalització andorrana, consistent en un punt de pintura groga. Per posar-hi algun però, superar la pala final per pujar al coll dels Pessons pel tram de les Marrades ens demanarà tota la nostra atenció i major esforç de la jornada, ja que es tracta d’un corriol amb el ferm descompost a determinats llocs i amb fort pendent.
No sabria dir quin és l’al·licient més gran d’aquesta proposta, similar a la gran majoria de les narrades a Internet, la gran quantitat de llacunes i estanys que es visiten durant el recorregut o les vistes del circ dels Pessons i les del cim: totes dues un espectacle.
Com a persones d’edat que som, hem escurçat el recorregut a peu en començar a caminar des de l’estany Primer, on hem arribat mitjançant l’autobús 4×4 que hi puja, en 1.600 metres. El bitllet es pot adquirir al mateix autobús, que parteix de l’últim aparcament de l’estació d’esquí de Grau Roig, abans d’arribar a l’edifici de la Creu Roja. Podeu aconseguir més informació consultant el web pessons.com i accedint a la barra de menú a l’opció “Bus 4×4 Grau-Pessons”.
Avui tindré poca feina per ressenyar el recorregut, que plantegem en sentit horari, encara que el pendent és similar en tots dos sentits. Tot el recorregut és evident i com s’ha dit, senyalitzat i sense dificultat, així que no calen gaires explicacions ni detalls.
Comencem a caminar apropant-nos a un pal d’adreces on prenem el sender que es dirigeix ​​al coll de Pessons i al refugi de l’Illa. Final dels detalls. A partir d’aquí el sender, els senyals de GR i les fites ens portaran pels estanys Primer, Forcat, (una llacuna en procés de colmatació) el Rodó, el del Meligar, un altre que algú ha batejat de Dalt del Meligar, el de les Fonts (on abans hem deixat el trencall per on tornarem a l’inici) i després d’un lleuger trencall del GR el Cap dels Pessons, a la base del circ del Pessons. Potser, com en el nostre cas, arribar aquí ha estat tan entretingut que creguem que les nostres energies estan intactes, dada que comprovarem a partir d’ara.
De nou al GR ens topem amb les Marrades, imponents des de la seva base, una mica més suaus a la seva primera meitat però amb fort pendent en la seva part final. El sender consisteix en unes primeres llaçades amb suau inclinació i llarg recorregut, de bon trepitjar, per guanyar metres al vessant, però a partir de la vuitena llaçada la cosa es posa més exigent. El pendent s’accentua i el ferm del camí passa a ser de pedra, alguna de solta i sorra. Haurem de dedicar la màxima atenció a la baixada. Superades les darreres cinc o sis llaçades, aquestes més curtes que les primeres, s’arriba a la carena.
Ens rep un altre pal d’adreces i seguim les indicacions que envien al refugi de l’Illa pel GR-7. Passem pel coll de Pessons, on crec que obligatòriament s’ha de fer una parada per contemplar l’esplèndida vall de Madriu i el seu estany de l’Illa, i finalment abandonem el GR per trepitjar el cim del pic dels Pessons.
La respiració es va assossegant davant tant de paisatge. La diferència amb el que s’ha vist fins ara és que “a vista d’ocell” tot canvia. Una passada. No m’agrada donar detalls, prefereixo que qui llegeixi això descobreixi aquesta meravella sense cap informació prèvia. Només espero que tingui un dia favorable, meteorològicament parlant.
La tornada la fem pel mateix camí fins a l’estany de les Fonts. Màxima atenció per baixar per les Marrades. De l’estany arribem a la bifurcació del camí de cercle dels Llacs dels Pessons. Aquí deixem el GR i seguim per l’esquerra per seguir la senyalització, un cercle groc, d’aquesta ruta.
Aquest sender, de nou sense pèrdua, ens fa passar, a certa distància, per tota una reguera d’estanys i llacunes encaixats als peus del pic Alt del Cubil, els estanys de la Solana, de nou per l’estany Forcat (per la riba contrària a la visitada de pujada) i definitivament tornar a l’estany Primer, on donem per finalitzada aquesta meravella de caminada.