Començo a caminar en sentit sud-oest fins a trobar un pal de direccions, on deixo per la dreta el camí per on tornaré i continuo per la meva esquerra, en direcció al mirador del Mas de Prades i unes trinxeres.
Aquest camí, totalment clar, evident i sense possibilitat de dubtes, em porta fins a una mena de coll, ja amb el cim a la meva dreta. M’incorporo al nou camí i pujo el darrers metres per arribar al cim. Grans vistes de 360 ​​º, tot i que el paisatge resulta durament distorsionat per l’existència dels aerogeneradors del parc eòlic de Barbers.
El camí de baixada, planificat, em porta a la base d’un dels molins. Abans he hagut de superar una desgrimpada per un grau, equipat amb unes cadenes. Res complicat per a gent habituada, però si no és el cas, millor fer el recorregut a la inversa per encarar aquest pas de pujada, cosa que resulta més fàcil.
Arribat al molí, trobo un altre pal de direccions on prenc el trencall que es dirigeix ​​a Ascó pel camí de la vall de Cigales. Faig un llarg descens per la pista fins arribar a un revolt, al costat d’unes ruïnes d’una construcció, propera al mas de Tomàs del Sabater.
En aquest punt deixo la pista de terra i m’incorporo a una altra, asfaltada, que comença amb una lleugera pujada, vorejant una zona boscosa. Després començo a perdre altura i quan la carretera vol fer un revolt a l’esquerra, veig el naixement d’una altra pista de terra. Deixo l’asfalt i m’hi incorporo, també en descens.
Més endavant veig una cadena que tanca la pista, però per l’esquerra continua un corriol, que és el camí de l’Era del Pentinat; torna a estar pintat i baixa paral·lel a la pista asfaltada, però no la trepitja en cap moment. Així, per sender de terra, arribo al pal de direccions per on ja he passat d’anada, de manera que ja per terreny conegut, fent alguna lleugera variació, torno al lloc on tinc el cotxe aparcat.