Lleida

Abans de res, dir que aquest recorregut és totalment esbojarrat. El publico res més que perquè sumi a les meves estadístiques. Si decideixes seguir-lo serà sota la teva responsabilitat. En descàrrec meu dir que portava al GPS, com a base orientativa, una proposta publicada a Wikiloc per un usuari de prou prestigi. Suposo que si es fa la tornada pel mateix camí, evitant la drecera, la cosa anirà millor.
Valoro la proposta com a difícil perquè una gran part del recorregut de pujada, des del moment que finalitza el sender fins a la base del cim (fins a trobar la roca) i tota la baixada des d’aquest mateix punt fins al lloc on he començat a caminar, es fa sense camí, i per vessant herbat de fort desnivell. La part on hi ha camí, només de pujada, tampoc és que sigui per llançar coets però encara és transitable i evident. Aquest preàmbul ho faig constar per remarcar el fet que aquest recorregut no és per a caminaires que no els agradi anar a la babalà, però el cert és que tot allò que hi ha publicat o ressenyat hi puja pel mateix “camí”.
El tram de pujada des del moment en què acaba el vessant herbat fins al cim és de pedra pura, encara que s’intueix un sender, o petjades d’altres caminaires. En principi hi ha marques de pintura groga, però suposo que en trobar una clapa de neu vaig perdre els senyals. Es puja prou bé. La baixada la vaig fer pel mateix camí, encara que segons el mapa de l’editorial Alpina hi ha baixada pel vessant contrari, a la recerca de la collada del clot de Moredo (hi ha ressenyes). Vaig fer el descens seguint una marca de pintura groga, però no vaig veure cap més fins a baixar a zona herbada.
Just tocar l’herba, per no tornar pel mateix lloc de pujada, decideixo baixar el més dret possible a la pista on vaig començar a caminar. Tant per tant, per totes dues bandes es baixa sense camí. Es baixa prou bé, només ja gairebé a tocar del camí de pujada trobo nerets que dificulten força la baixada, però encara aguanta un vell sender, ja envaït per la vegetació.
Un altre condicionat de la ruta és on iniciar-la. La pista que puja fins al lloc on vam començar a caminar és restringida a la circulació de vehicles de motor. Vaig tenir la sort que al grup hi anava un company que tenia un amic que viu a la vil·la d’Alòs, i com a resident ens va poder pujar. No sé jo si es pot aconseguir permís trucant a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d’Alós, o a l’Ajuntament de l’Alt Àneu. Si s’aconsegueix, caldrà un bon 4×4 per pujar-hi. Dubto molt que un SUV, per molt alt que en sigui, hi pugi.
Després d’explicar tot això no detallaré el recorregut perquè vaig anar gairebé sempre com em va semblar. Des del moment que vaig baixar del cotxe, vaig començar a caminar per un clar sender, que vaig seguir fins al seu acabament. Després, la resta de la pujada i baixada del cim es va fer per orientació, però és que la baixada a les bordes de Moredo també va anar d’aquella manera perquè encara que hi ha senyalització, no la vaig saber seguir. I ja el desastre total va venir més enllà de les bordes. Val a dir que va ser-hi culpa meva, però cal anar a l’aguait de no arribar-hi. Unes desenes de metres abans hi ha un pal amb el capçal groc, on se suposa que hauria d’haver-hi un cartell amb el text “Refugi d’Alòs”. Vaig veure el pal, però el cartell no hi era. Vaig continuar en direcció a les bordes pensant que era el camí correcte, però va ser un error, i per a quan em vaig adonar ja era tard, i vaig decidir continuar seguint un sender dibuixat al mapa d’Alpina, però finalment també el vaig perdre i vaig improvisar seguint traces de bestiar, amb les quals vaig acabar al poble d’Alòs.
Final de l’aventura (“reventaito” vaig acabar, de tant caminar sense camí)