Tuc deth Plan deth Ome

Plan deth Òme

Plagi a un altre personatge immers en aquest món de ressenyar els seus ascensos a la muntanya.
«Una i no més»
Si torno alguna vegada a plantejar-me l’ascens a aquesta muntanya ho faré des de França, concretament des de la població d’Artiga (Artigue), caminant per una pista impecable (GR-10) que puja fins al mateix còth de Vacanera. Ja sé que no som gaire de pistes però és que…
Em vaig plantejar l’ascens per la part aranesa, des de la població de Bausen, igual que la gran majoria de persones que han pujat a aquest cim. Volia fer un recorregut circular pujant per l’escaler de Saplan i baixant per la carena que baixa de la zona dels plans d’Angost per es Lauadors i el Coret de Pan, vorejant el bosc de Carlac, proposta de la qual havia llegit un parell o tres de ressenyes penjades a Internet. Ja sabia el que m’esperava, però tot i així, la realitat va superar per golejada el que em vaig trobar. Penso que la inactivitat a què m’he vist obligat per una sèrie de vicissituds físiques, a les quals cal afegir el període de confinament, m’han deixat seqüeles, en forma de baixa forma física, i encara no estic preparat per superar aquest tipus de reptes.
Mirant les dades del GPS es pot pensar que els poc més de 16 quilòmetres als quals cal afegir els més de 1.300 metres de desnivell, són suficients per justificar els patiments superats per fer cim però crec que aquests dígits no van ser el pitjor. Ho va ser el tipus de terreny a superar, amb el que a mi em van semblar uns pendents d’espant amanits amb uns vessants poblats dels típics coixins herbacis que poblen els terrenys solcats per rierols, les aigües dels quals s’oculten sota aquesta vegetació i també de la bruguerola, que tot i bonica, no deixa de ser un veritable maldecap caminar-hi.
Però en fi, tot això són aspectes i valoracions personals que per al lector o lectora no han de ser iguals, de fet, repeteixo, són infinitat el nombre de persones que han fet cim partint d’aquesta banda de la muntanya.
Pel que fa a l’aspecte paisatgístic, tot un luxe. No sé com deu ser el famós bosc de Carlac, per on havia d’haver baixat, però el bosc de Saplan, que es recorre un cop passat l’arriu de Cumedan, és espectacular, amb uns fajos majestuosos que són una delícia per a la vista, potser a qui això llegeix el distrauran de la duresa del pendent a superar. Un cop superat l’escaler de Saplan se surt definitivament de la vegetació i ja tenim una bella estampa del que ens espera. El camí desapareix totalment i cal començar a “tafanejar” per on seguir, però això ja s’explicarà més endavant, a la secció del recorregut.
A grans trets he de dir que el recorregut des de l’inici fins a l’escaler de Saplan està senyalitzat tant amb pintura de GR com amb un rectangle groc del tipus d’Itinerànnia, encara que potser és d’aquesta empresa. De l’escaler fins al còth de Vacanera, ni senyals ni fites, ni marques de cap tipus. El destí és clar, el còth és clarament visible, no així el camí que hi porti. Les traces i rastres són tants que a la fi no saps per on tirar. Sembla ser que el correcte és seguir les aigües del gotèr deth Cap des Estanhs i així acabar per trobar el camí que dibuixa el mapa de l’editorial Alpina, que no connecta ben bé amb el còth, però que queda molt a prop. Ja a la carena es connecta amb el GR-10 i la inclinació del terreny, encara que no desapareix, es fa més suportable i, a la fi, el que per a mi semblava impossible (dues vegades vaig estar a punt de renunciar), s’arriba al cim. Soc al tuc deth Plan deth Òme.
Jo no vaig gaudir totalment de l’extens horitzó que diuen que es distingeix des del cim, una boira juganera em va negar les vistes cap al nord i els núvols, em va acompanyar un dia gris amb amenaça constant de pluja, entorpien la visual de la cadena de cims del nord-est i est, però la resta, un luxe. La boira esmentada, reforçada pel fet de caminar en solitari, em va fer desistir de la idea de seguir l’itinerari plantejat en origen, així que vaig desestimar l’opció de la volta circular i vaig optar per tornar per on havia vingut, això sí, intentant tornar per millors senders, cosa que em va resultar novament impossible perquè de nou la multitud de rastres existents em va fer caminar a la babalà, sense un rumb fix. Així fins a connectar de nou amb el gotèr deth Cap des Estanhs i a camí ja “patit”.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

 Punt de pasTemps parcialTemps acumulatLatitut NLongitut EAltura metres Distància acum.
Bausen00:00:0000:00:0042.834516 0.7169669020
Desviament GR00:11:1300:11:1342.83645 0.711966972529
Arriu Estèish00:31:4400:42:5742.8379 0.695751.1452.019
Arriu Cumedan00:08:2500:51:2242.837083 0.69121.1772.485
Cabana00:59:5801:51:2042.8339160.6768331.6064.337
Còth de Vacanera01:27:1503:18:3542.8369330.6593831.9756.492
Plan der Òme00:44:2004:02:5542.8461330.6751332.1728.293
Bausen02:33:5206:36:4742.834516 0.71696690216.500

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Bausen
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: a l’inici
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima: 2.194 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 16,99%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: senders i fora camí
  • Tipus de recorregut: lineal
  • Temps aturat: 55 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 898 metres
  • Pendent mitjà de descens: 16,85%
  • Mapa: Andorra 2012
  • Accesibilidad: se llega con vehículo normal por carretera asfaltada
  • Itinerario hecho en sentido: antihorario
  • Tiempo caminando: 5 horas 58 minutos
  • Dificuldatd progresión: tramos sin camino
  • Ascenso positivo:  1.244 metros
  • ibpindex: 139 consultar documento

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 18 d’agost de 2020, data de realització del recorregut.

Surto de la població de Bausen, des del carrer de Corraus, on he pogut aparcar. Hi ha una font on proveir-se d’aigua, una mica més endavant n’hi ha una altra i pel camí hi ha diverses fonts i surgències més. Només començar ja ho faig en pendent. Giro pel primer carrer que trobo a la meva dreta i arribo a la confluència amb el carrer de Sant Pere, que no agafo. Unes escales a la meva esquerra em permeten continuar. Les pujo i arribo al carrer Major, el qual vaig seguint, com fins ara en pujada. El carrer s’aplana, fins i tot fa un lleuger pendent en descens, quan es passa per la bonica Tauerna de Bausen, on ja de tornada em vaig permetre el luxe de beure una canya per alleujar penes. Segueixo caminant en sentit oest, encara entre les edificacions de la població fins que trobo els senyals de pintura de GR que em porten fora.
El camí passa a ser de terra i pedra i torna a guanyar desnivell, passant per diversos cortals o bordes, i arribo a una cruïlla senyalitzada. Per la dreta, en fort pendent, surt la pista que porta al coret de Pan, per on tinc intenció de tornar, segueixo doncs recte en sentit nord-oest pel que ja és el camin de Saplan, un sender ampla, en aquesta ocasió perfectament desbrossat, flanquejat per la dreta per frondoses falgueres i més endavant avellaners, per iniciar un lleuger descens per creuar les aigües de l’arriu Estèish i a continuació l’arriu de Cumedan. I aquí s’acaba la placidesa del camí. Passades les seves aigües em fico al bosc de Saplan.
L’entrada és una mica caòtica en l’actualitat, tapada per la vegetació, però és poca distància. De seguida trobo camí entapissat per les fulles dels faigs. També trobo fort pendent, a partir d’aquest punt la pujada és forta, constant i sense descans. En gran part del recorregut no hi ha problema a seguir el camí, però en determinats punts caldrà estar atents a la senyalització, o al track, si se’n porta. Així, amb el que a mi em va suposar un gran esforç, surto del bosc després de superar l’escaler de Saplan.
I es va acabar el camí.
Un últim esforç i arribo a veure la cabana deth Vaquèr de Saplan, davant meu, i la cabana deth Oelhèr de Saplan, derruïda, a la meva dreta. El cap i el mapa em diuen que em dirigeixi a la primera, però els tracks i el terreny em diuen que vagi a la derruïda, cosa que faig. Em costa una mica localitzar el camí bo. No em crec que es tracti de cap dels rastres que localitzo sobre el terreny. Finalment em decideixo per un, que no resulta ser dolent del tot fins a arribar a trobar les aigües del gotèr deth Cap des Estanhs. Fins aquí no he fet res que altres no hagin fet o explicat, a partir d’aquí toca espavilar-se. Hi haurà qui trobi altres opcions molt millors que les que jo vaig prendre.
Les traces, rastres i possibilitats són tantes que a la fi decideixes tirar «p’arriba» com millor ho vegis, tot i saber que segons el mapa de l’editorial Alpina de la Val d’Aran, edició 2012, dibuixa un camí zigzaguejant que possibilita l’ascens. De tant en tant, durant la pujada, sí que es va veient, o imaginant, per on puja aquest camí, però la realitat és que tots els tracks pugen a sac vessant amunt, en el meu cas i en el de molts, abandonant el gotèr deth Cap des Estanhs per un altre que sembla menys costerut. Patir, patir i s’arriba al còth de Vacanera. En el meu cas la boira no em permet repòs ni relaxació.
Un cop al GR només queda seguir-lo en sentit nord-est per anar guanyant alçada, de forma esglaonada, passant per diferents fites frontereres, fins a arribar al cim objectiu del dia. Em trobo a 2.193 o 2.194 metres d’altura, depenent de la cartografia consultada. El GPS no és tan generós, n’indica només 2.179. Del camí que em queda per davant no veig res. Una densa boira no m’ho permet. Després de molts, molts, dubtes, el cap venç el cor i decideixo canviar de plans i tornar per on he vingut, així que faig mitja volta.
Com que pujar he pujat d’aquella manera, em proposo tornar seguint fil per randa el track que porto al GPS. Al principi no hi ha problema. Localitzo sense excessius problemes el rastre, gairebé evident, que em permet iniciar el descens del còth de Vacanera. No trigo gaire a deixar, molt a pesar meu, la traça més evident per prendre’n una altra de més difusa, però que baixa per on el track diu. El sentit comú i la interpretació del terreny em diuen que la traça més evident sembla la més correcta, però el desconeixement del terreny em porta a seguir el track. No trigo a penedir-me’n, però posats a fer segueixo el track.
D’aquella manera, això sí, seguint un rastre prou evident i clar, arribo a una mena de plana (Saplan?) amb una espècie de menjador de vaques. De nou el cap busca algun recorregut alternatiu al track, perquè ja veig que per on he d’anar em posaré en terreny hostil, però passa de nou el mateix que abans, no saber m’acovardeix i segueixo el que em diu el GPS. I és clar, continua per on puguis. Deixo definitivament el track i el GPS, que continua baixant de manera que a mi em sembla segueix la riba dreta del ja famós gotèr deth Cap des Estanhs, i em fico en una pineda, que baixa per fort però net vessant, i busco els passos més segurs, fins a passar de nou al marge esquerra de la riera i connectar així de nou amb terreny conegut, que encara que no és còmode, ja sé que s’hi pot caminar.
Ja en aquesta posició, el cap torna a torpedinar-me amb la idea que el millor hauria estat baixar del prat aquell de l’estructura del menjador a buscar la cabana deth Vaquèr de Saplan, o almenys així ho indica el mapa de l’editorial Alpina, però bé, això queda per a la valoració de qui això llegeixi.
Ja soc en camí conegut així que a partir d’aquest moment sobra la literatura ja que del que es tracta és de desfer el que s’ha fet. Tan sols vull fer referència al fet que si dura va ser la pujada, no li va a la saga la baixada. Els quàdriceps i els genolls suporten una gran tensió durant la baixada, pronunciada de veritat.
I pensant que no arribaria mai el moment, em trobo entre els edificis de Bausen i amb la tauerna oberta. He arribat a temps. La canya entra de meravella i fins el cos sembla que es regenera. Després del descans i de la xerrada amb el taverner, toca acabar de recórrer la poca distància que em separa del cotxe i donar així per acabada aquesta extenuant aventura.
Allò dit, encara no m’he recuperat prou. He de plantejar-me reptes més adequats i que em permetin gaudir dels recorreguts, cosa que en aquesta ocasió no em va passar.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

  • Treu el nas el sol al vessant del tuc deyh Plan deth Ome
  • Vista de la serra de Vacanera
  • Muntanyes del sector de Toran
  • Serra de Vacanera
  • Bosc de Saplan
  • Bosc de Saplan
  • Vista des del còth de Vacanera
  • El GR10 al còth de Vacanera i els sestanhons
  • Tuc deth Plan deth Ome des del còth de Vacanera
  • La boira dominant el terreny

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.