Miranda del Príncep

Miranda del Príncep
la Miranda del Príncep vista des del camí de la Portella

Un dels nous cims que la FEEC ha inclòs al repte dels 100 cims és la Miranda del Príncep, un turó que no arriba per poc als 1.000 metres però que té l’encant de trobar-se voltat per moltes de les formacions rocoses més emblemàtiques del sector nord-occidental del massís de Montserrat. Des del cim tindrem molt a prop, al nord, el conjunt dels Frares Encantats, a l’oest, les Agulles i a l’est, els Ecos, tot un espectacle visual.
El més comú és plantejar el recorregut amb sortida des de l’aparcament del coll de Can Maçana, on per cert hi ha també un altre cim de la llista, el Castellferran. He llegit també una altra ressenya que fa la pujada prenent camins que passen per diferents sectors de les punxes dels Frares, com són el Bisbe, el Lloro i la Monja, entre d’altres, i agafa totes les cordes i cadenes que troba al seu pas. També és comú fer passar el recorregut per la Foradada, un enorme forat a la roca, però tot això ja es troba molt publicat, així que em vaig decantar per un altre punt de sortida: la població del Bruc, al vessant sud de la muntanya. Per aquest costat hi ha relatats diversos recorreguts, més o menys semblants entre ells.
Es faci servir el lloc de sortida que es faci servir, ningú s’estalvia el flanqueig que s’ha de fer per passar el Bitllat. S’ha escrit molt d’aquest pas, remarcant sobretot la verticalitat i el risc de patir una relliscada i, la veritat, espero no passar-me de valent, però jo no vaig sentir cap de les sensacions que es diuen. És cert que els tres flanquejos que s’han de fer no són per prendre’ls de broma i que si la roca és molla la cosa és molt diferent, i encara pitjor, o arriscadíssim, si hi ha gel, però tal com vam trobar nosaltres la roca, cap problema. Sí que és cert que per a neòfits i caminants poc acostumats a aquest tipus de terreny els pot impressionar o que si pateixen vertigen ni s’ho haurien de plantejar, però penso que al repte hi ha cims amb passos molt més tècnics i aeris que aquest de la Miranda del Príncep, però això és com tot, cadascú deu conèixer els seus límits i hauria d’actuar en conseqüència.
Pel que fa al recorregut, sorprèn la soledat que es respira, sent a la muntanya que som. La pujada és per gaudir cercant la traça correcta que ens ha de pujar fins al sector dels Pallers i fins a l’Era dels Pallers. D’aquí al refugi Vicenç Barbé, i d’aquest fins al pas del Príncep, cap problema, per senders senyalitzats. Al pas del Príncep trobem les dificultats més grans, primer per trobar el corriol que ens ha de baixar als peus del Bitllat. Aquest corriol neix amagat per una mata de bruc i arrapat a la roca de la nostra dreta, tal com hem arribat al pas. Un vegada trobat el sender, cap problema per arribar al comentat flanqueig, que es supera amb calma i tranquil·litat. Més enllà d’aquest pas apareix la canal, vertical però gens aèria, que ens deixa pujar i baixar del cim, per tornar a flanquejar el Bitllat i tornar al pas del Príncep. La baixada a la recerca del cotxe es fa per un altre sender força feréstec i solitari. Ens fiquem al torrent de les Grutes, amb passos impressionants i espectaculars.Passem per l’Estació d’Assarriar i l’Arcada i i així fins al final del recorregut.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància acum.
Inici1.781361041.584514900:00:0000:00:0050800
Plana Llarga1.780366041.592165900:14:2100:14:21563919919
Desviament1.782799041.595821000:11:2700:25:486245211.440
Els Pallers1.782284041.600127100:35:0801:00:567689562.396
Camí de la Portella1.782998941.605274100:22:2901:23:258316923.088
Desviament cap al cim1.792378041.606504000:38:0002:01:259351.5574.645
Miranda del Príncep1.792808041.604937900:18:3702:20:029893304.975
Deixar camí Portella1.794195041.606609000:49:2203:09:249693935.368
Corda i grapes1.795347041.605315000:13:3603:23:008794565.824
Estació d’Assarriar1.794050041.604138000:08:1003:31:108412756.099
l’Arcada1.791881141.601483900:17:0403:48:147525296.628
Final1.781361041.584514901:02:3304:50:475083.1559.783

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina       
  • Punt d’inici:  el Bruc      
  • Itinerari senyalitzat: parcial i fites
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima:  992 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  13.37%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 18 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 508 metres
  • Pendent mitjà de descens: 14.86%
  • Mapa: Montserrat
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 3 hores 33 minuts
  • Obstacles: flanquejos complicats
  • Ascens positiu: 914 metres
  • ibpindex: 71  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 8 de septiembre de 2023, data de realització del recorregut.

Hem aparcat al carrer del Mas Grau i comencem a caminar desfent el camí fins a tornar a agafar l’asfalt del carrer per on hem arribat. El seguim en sentit nord fins al final de l’asfalt on acaba també el permís per accedir amb vehicle, i uns metres més enllà, fins a trobar un pal de direccions a l’encreuament amb el camí de Can Salses. Continuem encara molts metres més en sentit nord fins que arribem a la Plana Llarga, on ens rep un altre pal indicador.
Una de les banderes indica la direcció a seguir per anar al refugi Vicenç Barbé, però no en fem cas. Deixem la pista i girem a la dreta, pel que sembla un camí d’accés al camp d’oliveres que hi ha, però el camí continua avançant. El camí, ample i clar, esdevé sender i és quan cal anar a l’aguait perquè s’ha d’agafar un corriol, a l’esquerra, que comença a pujar, amb velles i quasi esborrades marques de pintura groga, per la canal del Pagès, entre el Timbaler, a la dreta, i el Gerro, a l’esquerra. Més amunt encara sempre amb la pintura groga, que torno a dir, de vegades costa de veure’s, arribem a les impressionants roques dels Pallers. El camí segueix fins a l’Era dels Pallers.
Aquí ja trobem senyalització homologada. Continuem en pujada, a prop del torrent de les Boïgues, i enllacem amb el Camí de la Portella, que ens ajuda a arribar al refugi Vicenç Barbé. Com que és tancat continuem a la recerca del pas del Príncep, on arribem sense problemes per camí amigable.
Al pas del Príncep localitzem el corriol que ens fa baixar, arrapats a la paret però per terreny fàcil i protegit, fins a les punxes que formen el Bitllat. A simple vista no s’aprecia més perill que en altres passos. La pedra conglomerada típica de Montserrat és una assegurança d’èxit. És cert que la superfície on posar els peus és limitada, però les mans també tenen on fer la seva feina. Tres flanquejos, potser el segon és el més “tècnic”, i ja som a l’entrada de la canal de pujada definitiva.
És força vertical però protegida entre vegetació i roca. En cap moment es té sensació de perill ni és aèria. Per fer més fàcil la pujada hi ha un munt d’arrels i branques d’arbustos que donen suport. I finalment s’arriba al cim. Un monticle de pedres, amb el nom del cim i l’alçària escrita a la pedra de més amunt, ens confirmen que som a dalt. Indescriptible tot allò que ens envolta. Mapa en mà es pot jugar a col·locar sobre el terreny allò que mentalment imaginem.
Havent gaudit de l’espectacle i amb les energies renovades, desfem camí fins a arribar de nou al pas del Príncep. Continuem ara en sentit nord-est fins que al cap de poc trobem un aperduat sender a la nostra dreta, que baixa amb força, senyalitzat amb fites, al torrent de les Grutes, després d’haver superat un parell de baixades per parets inclinades de conglomerat.
El torrent de les Grutes és espectacular. Es passa per trams increïbles. Sense despistar-nos arribem primer a l’Estació d’Assarriar i més avall a l’Arcada, també espectacular, per la grandària. De nou al llit del torrent fem camí i passem per altres llocs amb rocs amb entitat suficient per tenir nom propi i així arribem a la font del Xebret, eixuta, i més avall, també per llit eixut, al clot del Tambor i a una pista, que seguim en sentit sud-est.
Deixem al cap de poc la pista per fer una drecera, però també es pot continuar per la mateixa pista. Per un costat o per l’altre sortim de nou al camí de Can Salses, i per aquest, acabem novament al camí on enllacem amb l’asfalt per on tornem al lloc on tenim el cotxe aparcat.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.