Serrat Voltor

Serrat Voltor

Es puja també al cim del cap de la Gallina Pelada

La Gallina Pelada en primer terme i el serrat Voltor al fons, vistos des del cim de Roca Blanca

Finalment ens vam decidir per l’opció més comuna a l’hora de triar com pujar al cim del serrat Voltor. Quan vaig començar amb això del repte dels 100 cims, amb la llista original de 175 objectius, aquest cim no hi era, però sí que hi figurava el cap de la Gallina Pelada, que és el cim més alt de la serra d’Ensija, encara que podem dir que aquesta serra la tanquen la roca Blanca, pel nord-oest, i el mateix serrat Voltor, per l’est.
Tots aquells que encara no han pujat a cap d’aquests cims fan, aprofitant la proximitat entre tots dos, un recorregut que permet pujar a tots dos alhora, normalment amb sortida des de l’aparcament de font Freda o el del barranc de les Llobateres, depenent de quin cim es pujarà primer. Els que ja tenim fet el cap de la Gallina Pelada ens podem plantejar un altre recorregut, pel vessant sud, amb sortida des de l’aparcament del centre d’interpretació de dinosaures de Fumanya o des del pla de la Creu de Fumanya, un recorregut que no difereix gaire, ni en distància ni en desnivell, de l’altre.
Encara que jo ja he validat el cim del cap de la Gallina Pelada, em feia gràcia poder fer un recorregut que permet fer tota la carena de la serra, enllaçant tot el reguitzell de cims que la formen, passant per la roca Blanca (Alpina) o roques Blanques (ICGC), la Gallina Pelada, o cap de Llitzet (Alpina) o cap de la Gallina Pelada (ICGC), i el pla de les Tores, la Creu de Ferro i serrat Voltor (aquí totes dues nomenclatures coincideixen), en un recorregut força interessant i amb unes vistes extraordinàries de 360º difícils d’explicar. Aquest és un detall a tenir en compte perquè en un dia amb la meteorologia adversa no podrem gaudir-ne.
El recorregut es pot dividir en tres fases: el primer, molt evident, senyalitzat com a PR-C 79 i exigent pel desnivell a superar fins a atènyer el prat de la canal Llisa, després més relaxat fins al refugi, i finalment de nou pujada fins al cim de la Gallina Pelada.
El segon tram, sense senyalització fins a la Creu de Ferro, on trobem de nou la pintura del PR, ens farà recórrer tota la carena de la serra per camins no sempre evidents, però amb els destins sempre a la vista. Aquesta carena no revesteix cap dificultat, tret del tram final de pujada (que s’ha de baixar) al cim del serrat Voltor. Aquí cal grimpar i desgrimpar una canaleta, d’uns quatre o cinc metres, i una altra de més curta, d’un parell de metres, que en situacions normals no han de comportar problemes.
Finalment el tercer. Una vegada fet el cim cal tornar a baixar a la base. Un cop al prat s’ha de localitzar per la dreta el baixant, una mica aperduat al començament però senyalitzat amb una fita i amb senyals de PR a continuació, que ens fa entrar a la capçalera del barranc de les Llobateres. Sense possibilitat d’escapatòria caldrà superar un parell de trams una mica més compromesos, difícils si baixa aigua, i finalment, després d’un llarg descens, sortim a la carretera. Una feixa ens permet caminar paral·lels a l’asfalt i així s’arriba al final del recorregut.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància acum.
Inici1.752929042.198959100:00:0000:00:001.66900
Font de l’Orri1.749510142.195878000:19:1300:19:131.790695695
Canal Llisa1.754617042.187886100:53:4101:12:542.1631.6902.385
Refugi1.748516042.187027900:12:3501:25:292.1675532.938
Gallina Pelada1.738074042.189363000:27:1901:52:482.3211.1104.048
Roca Blanca1.733606142.191028900:14:3702:07:252.2895264.574
Pla de les Tores1.755501942.179027101:19:2203:26:472.2802.6817.255
Creu de Ferro1.769406042.181692000:22:4103:49:282.2961.2538.508
Pla d’Ensija1.773961142.183743100:08:2303:57:512.1994808.988
Serrat Voltor1.777012942.188140000:22:1804:20:092.2796689.656
Llobateres1.776167042.186441000:15:5204:36:012.20535410.010
Final1.752929042.198959101:14:4805:50:491.6693.24013.250

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: La del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: aparcament font Freda
  • Itinerari senyalitzat:
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima:   2.321 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  15,81%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: mitja muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 10 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  1.669 metres
  • Pendent mitjà de descens:  18.11%
  • Mapa: Rasos de Peguera
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: antihorari
  • Temps caminant: 4 hores 41 minuts
  • Obstacles: curta grimpada
  • Ascens positiu:  983 metres
  • ibpindex:  119 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 14 de novembre de 2023, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar pel sender que es dirigeix a la font Freda, senyalitzat amb un pal de direccions i amb senyals de pintura del PR-C 79. Aquest sender, sense cap possibilitat de pèrdua ens puja fins al pla del final de la canal Llisa, ja fora del bosc. En principi el PR continua en sentit sud-oest en cerca d’un pal de direccions que hi ha a tocar del pla Gran, però en ser a terreny obert, anem el més directe possible cap al refugi d’Ensija, on arribem de forma còmoda i sense problemes.
Ja al refugi trobem un pal indicador que ens mostra per on continua el camí que ens adreça al Gallina Pelada, on arribem després d’una moderada pujada. De moment passem de llarg perquè anem al cim de la roca Blanca, o roques Blanques. Aquí hi ha la possibilitat de continuar camí, però en aquesta ocasió reculem de nou fins a la Gallina Pelada, o cap de la Gallina Pelada segons la FEEC i l’ICGC.
Una vegada al cim ens delectem amb les grans vistes que el cim ens ofereix, i on tenim una clara idea del que ens cal recórrer encara. Iniciem el recorregut de carena, evitable si tornem al refugi, i continuem pel sender PR, fent els puja-i-baixa que ens calen per passar per diferents cotes, sense nom, i pels cims del pla de les Tores i el de la Creu de Ferro, on se suposa que tornem a enllaçar amb el sender PR. De pintura, no en veiem, però unes escadusseres fites ens ajuden a baixar al pla d’Ensija, on trobem un pal de direccions. Continuem a la recerca del cim del serrat Voltor.
El sender que hi porta comença perdedor, és més, no hi és, però a mesura que anem avançant comença a intuir-se. Així arribem a una altra clariana, a la base del cim. Per l’esquerra, segons el sentit de la marxa, surt un minso rastre que es va fent més evident a mesura que avancem. Comença suau però de seguida agafa empenta, per acabar quan apareix la canal, bastant vertical, que ens porta a la carena. Després d’uns pocs metres trobem una segona paret, d’uns dos metres, que grimpem fàcil, per pujar definitivament al cim.
Fotos, comentaris, vistes, xerrada, etc., etc. i baixem.
Desfem camí fins al prat de la base i cerquem l’inici del barranc de les Llobateres. Aquest descens està senyalitzat amb pintura de PR i amb terreny sec no comporta cap complicació més enllà de controlar on posem els peus, però si el terra o la roca està humida… no ho sé pas jo. El barranc és força encaixonat i no permet escapatòria possible, així que anem fent amb les precaucions pertinents. Passem el punt de trobada amb el barranc d’Ensija i ens fiquem en el veritable torrent de les Llobateres.
A partir d’aquest punt ens trobem amb una zona una mica més compromesa, encara que també més divertida. El barranc es vesteix amb una zona de petits saltants on cal una mica més de concentració. És un tram relativament curt. Una vegada l’hem superat, entrem momentàniament al bosc per tornar, més avall, de nou a la llera del torrent. Més avall el tornem a deixar quan sortim a una pista de desembosc. Pista avall acabem a la carretera per la qual hem arribat al lloc d’aparcament.
No caminem per l’asfalt perquè una pista ens permet anar paral·lels a la carretera. Aquesta pista ens porta fins al lloc on tenim el cotxe aparcat, per donar així per acabat aquest recorregut.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.