Maubèrme (tuc de)

cim del Tuc de Maubèrme

Imatge manllevada del web Era Pòrta d'Aran

Encara que l’ascensió a aquest cim està molt i molt ressenyada a Internet, aquesta vegada m’esplaiaré per explicar l’ascensió feta avui per pujar al tuc de Maubèrme (Maubèrme per a la FEEC), altiu bastió que fa de piló fronterer entre la Val d’Aran i el Couserans (Arieja) i és una magnífica talaia que permet albirar una munió de cims, tant de la part catalana i aragonesa, com de la part francesa. Un indescriptible espectacle visual de 360º amb l’Aneto com un imant que atrau totes les mirades.
El recorregut que vam fer va ser el típic i ja molt explicat itinerari que surt de la cabana de Calhaus i puja al cim en una caminada circular prenent un punt indeterminat, com podia haver sigut qualsevol altre, més amunt del còth de Maubèrme com a punt d’intercanvi de camins.
Hi ha qui disposa d’un vehicle tot terreny i puja per la pista fins a la cabana, o fins i tot una mica més amunt. Hi ha qui no en té i puja a peu des de Bagergue i fa els 6,5 o 7 km de pujada (i uns altres més de baixada) i hi ha qui es gasta els diners en un taxi i puja còmodament fins al punt d’inici. Ja veus, tot un munt de possibilitats. Sí que incidiré en el fet que la pista no és apta per a un turisme normal degut al fet que, si bé en molts trams no hi hauria cap problema, sí que es patiria, i molt, en els punts pels quals s’han de superar les torrenteres (unes quantes, per cert) que baixen muntanya avall.
La pista que es fa servir per fer l’aproximació al punt d’inici recorre gairebé en la seva totalitat el marge esquerre de l’arriu Unhòla, que neix a l’estany Long de Liat. D’aquest riu diu la Gran enciclopèdia catalana:
«Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla, i ressorgeix un quilòmetre més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò . Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana. S’uneix al seu col·lector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha.»
I igual que totes les altres ressenyes que parlen d’aquest riu, jo afegeixo que, pel que sembla, també és conegut com el «riu Vermell», pel color ferruginós que en vesteixen les lleres degut als minerals que encara avui en dia transporten les seves aigües. La veritat és que és tot un espectacle contemplar aquesta vall i el contrast de colors que ofereixen el riu i els vessants de les muntanyes que l’encaixonen.
Una altra meravella de la ruta són els estanys. En el nostre sentit de pujada no els vam poder contemplar fins que no vam ser al cim però el lac de Montoliu (que sí que visitem de baixada), per la seva proximitat als peus del cim i l’estanh Long de Liat, per la grandària, són els senyors de la zona. També crec que és necessari destacar el plan deth Horn (Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya), plan deth Tor (ed. Alpina) o pla d’Eth Tò (aranès?). Sorprèn tant aquesta esplanada després de veure el riu tan engorgat que quedes bocabadat. Sembla increïble.
Tampoc puc deixar aquest apartat sense parlar dels vestigis miners que encara avui en dia es poden veure en aquest recorregut. De les mines, només en resten els noms als mapes. Els túnels i les galeries es van tapar quan es van deixar d’explotar però les restes de les edificacions que van ser habitades pels miners encara poden ser contemplades tot i que en aquesta proposta no es van visitar. Sí que es pot visitar algun túnel i antics vestigis en les mines de Urets, però en aquesta proposta no es passa per allí.
I un últim apunt: la senyalització. Poca se’n troba. Mentre anem progressant per terreny herbat, cap. Quan som ja per sobre del lac de Montoliu i enllacem amb el camí que hi puja, tampoc, però el sender és molt evident i no té pèrdua. Quan som a la base del cim comencem a trobar fites, que no cal perdre ja que són de molta ajuda. La baixada del cim és pel mateix camí però la baixada a partir del punt de pujada fins al lac de Montoliu torna a ser sense senyalització. Al lac trobem ja els senyals del GR 211, que no abandonarem fins a tornar a enllaçar amb la pista ja feta de pujada.
Cap problema, però. Tot l’itinerari, amb el mapa a la mà, és molt i molt evident. I no dic res si el que es porta és el GPS.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps parcial h:m:sTemps acumulat h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Plan deth Tor42.77551460.905164600:00:0000:00:001.9940
Pal indicador. Separació de camins42.77942750.905005000:00:1000:12:512.047557
Deixar pista i pujar cap a la coma Nera42.78107960.904666700:01:0200:17:292.073780
Camí transversal ruta Pass’Aran42.78624770.917623800:00:2501:32:082.5022.322
Inici fites42.78929060.915287900:00:1002:16:342.5542.885
Inici canal final42.79374910.914526800:00:3502:40:122.6903.483
Cim del tuc de Maubèrme42.79367590.917212200:00:3903:34:452.8803.890
Còth de Maubèrme42.78495750.918390500:00:0804:43:572.4785.670
Boca de sortida del lac de Montoliu42.78190170.922028800:00:0905:03:522.3746.179
Enllaç camí de pujada42.77940470.904957900:01:1105:44:362.0459.211
Plan deth Tor42.77542410.905293300:00:1505:51:571.9939.771

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: Plan deth Tor
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: Alpinisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  alta a molt alta
  • Altura màxima:  2.882 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  22,01%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: Alta muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 h 09 min
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:   1.994 metres
  • Pendent mitjà de descens: 17,97%
  • Mapa:  Val d’Aran
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle 4×4 per pista en mal estat en els trencaaigües
  • Itinerari fet en sentit: anti horari
  • Temps caminant: 4 h 02 min
  • Obstacles: la canal final
  • Ascens positiu:  925 metres
  • ibpindex:   122   consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 17 de juliol de 2021, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar tirant pista amunt, ja que decidim fer el recorregut en el sentit contrari a les busques del rellotge, i comencem així a escalfar les cames de manera més suau que si ho féssim en sentit horari, ja que ens caldria pujar de valent a la recerca del GR 211. D’aquesta manera podem gaudir encara més de la bellesa del plan deth Tor i els cims que l’envolten així com de les cascades que genera l’arriu Unhòla. Ens trobem fent un tros de camí de la travessa Setau Sageth.
No triguem gaire a arribar al punt de separació del camí d’anada i el de tornada. Un pal d’Itinerànnia assenyala el lloc. I en un tres i no res ens fiquem a la coma Nera i campi qui pugui. Pugem a la muntanya com les cabres, acompanyats sempre pel tuc de Crabes a la nostra dreta i el malh deth Plan deth Tor a l’esquerra. Ara només cal pujar i pujar fins que assolim una mena de coll a on aprofitem per fer un merescut descans i el replegament del grup, que havia quedat escampat arreu fent la pujada.
En comptes de continuar per l’evident sender que tenim al davant, i que puja del lac de Montoliu i que farem servir de tornada al punt d’inici, fem un petit puja i baixa (sembla que hem fet poc desnivell, cony) per anar a veure una petita creu clavada a terra el significat de la qual desconec. El cas és que som de nou al camí correcte i acabem a l’encreuament del camí que porta al port d’Urets. Fem l’aturada de l’esmorzar.
Ja tenim clar el camí que ens cal seguir per progressar. Unes cridaneres fites ho assenyalen. Hi ha qui puja pel port d’Urets i la carena (he trobat ressenyes a internet i un noi que vam trobar que baixava corrent ens va dir que es feia), però nosaltres, per les fites. Comença el veritable ascens al cim. El camí esdevé pedregós així que cal parar atenció. El pendent de mica en mica es va fent més pronunciat fins que el camí gira cap a l’esquena del Maubèrme i ja es complica definitivament. La pedra es fa més descomposta però encara es va fent i així que ens fiquem en la canal decisiva. Un darrer esforç, l’últim, i ja tenim la companyia de les grans fites cimeres que ens reben com esvelts guardians del cim.
Ja vaig escriure a l’apartat de comentaris que les vistes són descomunals. De cop s’esvaeixen tots els símptomes negatius, només hi ha espai per a les emocions. Una llarga estada al cim, menys de la que ens hauria agradat, i comencem el descens. Ho fem pel mateix camí, però si de pujada calia ser prudent, de baixada cal ser-ho encara més. En cap moment el recorregut és aeri, però un peu mal posat o una relliscada pot esdevenir un problema seriós. Prudència en tot moment.
Baixem de nou a l’encreuament amb el camí del port d’Urets i esperem que el grup es torni a ajuntar. I seguim a la recerca del lac de Montoliu. Una placa de neu ens espera al còth de Maubèrme. Ens serveix per jugar a relliscar, de forma controlada. Superada la placa, bufar i fer ampolles fins a baixar a tocar del lac, que superem per la part esquerra, sense voltar-lo, i així connectem amb el GR 211, al qual ens incorporem.
Anem perdent altura acompanyats per les aigües de l’arriu de Montoliu, que va engorgant-se molts metres per sota nostre, i acabem per baixar a una mena de coll als peus del cap de la Cometa de Calhaus. Aquí es pot deixar el GR i baixar, per un aperduat corriol marcat amb fites, directament a la cabana de Calhaus, però decidim seguir pel GR i fins a arribar a connectar amb el camí de pujada i tancar així el track.
Acabem al punt de partida desfent la pista fins al punt d’inici d’aquesta caminada.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.