Roca Gran
el cim de la roca Gran vist des de la carretera N-260

Als peus de la paret nord del Cadí, i a proposta de les entitats excursionistes cerdanes, la FEEC ha inclòs al seu repte el cim de la roca Gran, ubicat a la població de Montellà i Martinet, muntanya que en contra del que ens podria fer pensar el seu nom, roca no trobarem gaire, a no ser que es miri, que no sé si serà possible, fer el cim pel seu vessant nord, molt pendent i rocós pel que vaig poder veure des de d’alt.
Aquest cim, pel que he pogut, veure a Internet (Wikiloc) sembla que tothom ho fa com una activitat complementària d’altres, perquè és estrany trobar propostes d’una certa entitat. La gran majoria d’usuaris que han publicat la seva ascensió no fan recorreguts de més de 5 quilòmetres i tots prenen com lloc d’inici de la caminada un punt de la pista de pujada al refugi de prat d’Aguiló, ubicat més amunt del coll de Jou, just al lloc on neix la pista, tancada per una barrera, que flanqueja la muntanya.
El cert és que la pista que puja des de Montellà fins al refugi esmentat facilita molt l’aproximació amb cotxe, sempre parlant de bones condicions meteorològiques. Es puja sense problemes en turisme normal fins al coll de Guillera i si la barrera que hi ha és oberta, amb un cotxe una mica alt, o SUV, sense problemes fins al segón lloc, o fins i tot (això no ho he comprovat pero es veu factible des del cim, al coll de l’Home Mort.
Pujar al cim no és difícil. No hi ha camí clar, però pel nord es pot pujar per qualsevol punt de la muntanya. La cara sud sembla infranquejable protegida per cingleres. Tot el recorregut que faig transita per pistes i senders, en gran part senyalitzats amb pintura groga. També hi ha temps per caminar sense traça ja que al cim es puja a la babalà i passa el mateix per baixar. El descens el vaig plantejar així perquè vaig trobar el track publicat per Cal Calsot Casa Rural on deia que va recuperar un camí i vaig voler provar. Perfecte. Facilita la feina i evita pujar al cim del Puig.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçàriaDistància parcialDistància total
Cal Mandrat1.698946442.346413800:00:0000:00:001.22300
Bifurcació1.694232642.335822800:25:5100:25:511.4251.4711.471
Coll de Guillera1.716038342.328135400:49:5801:15:491.6633.1624.633
Coll de Jou1.720080042.318985100:22:4001:38:291.8061.4056.038
Desviament1.718166942.316146300:05:4001:44:091.8313856.423
Roca Gran1.711801742.316393400:37:5602:22:052.0879527.375
Coll1.704914842.319742300:33:0402:55:091.8428828.257
Sender1.703293442.319277300:07:0303:02:121.7652748.531
Deixar pista1.689784842.326848800:23:4203:25:541.5511.60910.140
Bifurcació1.694029742.335890900:20:2703:46:211.4211.27011.410
Cal Mandrat1.698946442.346413800:22:1704:08:381.2231.81013.220

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: La del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:   Cal Mandrat
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima: 2.087 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  13,07%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 36 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  1.223 metres
  • Pendent mitjà de descens:  16,53%
  • Mapa: Cerdanya
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per pista asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 3 hores 32 minuts
  • Obstacles: forts pendents
  • Ascens positiu:  881 metres
  • ibpindex:  96  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 15 d’abril de 2024, data de realització del recorregut.

Pujo amb el cotxe per pista formigonada fins a l’entrada de Cal Mandrat, lloc on veig que no puc continuar degut a la prohibició de circulació. Això em suposarà allargar uns 2.800 metres la caminada. Cap problema però si es vol fer més curt el recorregut el millor és anar per la pista del refugi d’Aguiló fins al coll de Guillera.
Començo a caminar per la pista que és el GR-150. Al cap de poc arribo a un desviament on deixo el GR i continuo, amb un bon pendent, fins que arribo al lloc on pensava haver aparcat el cotxe. Hi ha una bifurcació. Per la dreta veig l’espai per on tornaré del cim. Continuo per la pista que té les restes d’una porta de ferro, sembla que fora de servei, caiguda, per on paso a tocar de les ruïnes de La Cabana.
A partir d’aquest lloc es pot anar de dredera en drecera però jo vaig sempre per pista fins que enllaço amb una altra que, en cas d’agafar-la, em permetria anar a la Mare de Déu de Bastanist o al prat d’Aguiló. Hi ha també un aperduat corriol, marcat amb una fita, on comença el corriol recuperat per Cal Calsot Casa Rural.
Continuo per la pista, en sentit sud-est i arribo al coll de Guillera. Per l’esquerra hi ha una pista que permet anar al turó del Batlle però jo continuo per la dreta en direcció al prat d’Aguiló. A partir d’aquí la pista perd qualitat. El ferm té molta pedra solta, cosa que pot complicar el pas de vehicles. Per aquesta pista arribo al coll de Jou, on faig una petita drecera per estalviar-me un parell de revolts. Finalment arribo al desviament on haig de deixar la pista que s’adreça al coll de l’Home Mort i al prat d’Aguiló.
Giro a la dreta i passo una barrera. La pista fa un revolt i a continuació decideixo deixar-la per anar a la recerca del cim. Vaig trobant i perdent traces de camí, travessant un vessant força pendent, on cal paciència per avançar. Esbufegant com un boig vaig veient que el bosc es va obrint i això facilita anar pujant, però sempre amb gran esforç degut al pendent. Però tot arriba, i al final apareix el munt de pedres que marca la cota més alta. De cop s’esvaeix el cansament, només hi ha temps per pensar en el que hi ha al davant. Quin espectacle.
La baixada ja és una altra cosa. Tampoc hi ha camí però el vessant és una mica més còmode. També demana calma, sobretot per les pinyes del terra, però es va fent. Del que es tracta és de baixar al coll que hi ha entre la roca Gran i el Puig. Pel camí es deixa l’acabament de la pista per on vaig començar a pujar al cim. Una vegada avall al coll es pot continuar pel cim del Puig o per la dreta per anar a la pista de pujada, però per l’esquerra hi ha un “camí” fitat.
Baixo per aquest sender, atent als senyals. Només de començar trobo un filferro que s’ha de saltar, no es pot despenjar. Inicio un fort descens, vigilant les fites. Més avall el sender es fa més còmode i acabo el descens quan trobo el camí que baixa del coll de l’Home Mort i del prat d’Aguiló.
Continuo en sentit nord-oest i ja del que es tracta és de seguir sempre els camins pintats amb una ratlla groga. Enllaço primer amb el camí que baixa a la Mare de Déu de Bastanist i la pista, camí privat, que va a Escàs, però no camino molt de temps per ella. Uns metres més endavant la deixo, que de seguir-la em portaria de nou al coll de Guillera, i així arribo a la pista per on he pujat al començament. Ja no resta més que desfer els 1.400 metres que em separen del lloc on tinc el cotxe aparcat.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Si vols, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.