Lo Coscollet

Aquesta jornada ens farà gaudir, sens dubte, de les grandioses panoràmiques que es poden contemplar des del cim de la torre d’Aubenç o el Coscollet, així com d’una gran varietat botànica i faunística. També és un bon lloc geològicament parlant, però això queda per als entesos en la matèria. Sembla també que es poden trobar diferents tipus de fòssils.
Aquest sistema muntanyós, tot i el seu gran potencial paisatgístic i grans atractius naturals, ha estat un gran oblidat del món excursionista en general. El Coscollet, cim culminant d’aquesta serra, és un magnífic mirador i una fita indefugible per als muntanyencs.
Com ja es diu en totes les ressenyes existents, la serra d’Aubenç té dos vessants molt diferenciats: el sud, gairebé inaccessible, i els amorosits pendents del nord, solcats per un bon grapat de pistes que arriben fins i tot a fer possible l’accés en vehicle al cim. Aquest contrast fa que pel nord trobem terreny cobert majoritàriament per boscos de pi, roure i faigs, i pastures i pel sud, forts pendents i grans parets de fins a 400 metres de desnivell quasi verticals que fan les delícies dels escaladors.
Com que la pujada per la cara sud és molt exigent, no tan sols pels pendents, sinó per la mateixa vegetació, espinosa i predominantment arbustiva, i la gran quantitat de pedres soltes que cobreixen el terreny, moltes de les ressenyes presents a internet per fer el cim trien la cara nord, i jo no seré menys. Penso que així s’ofereix l’oportunitat de fer el cim quan ens trobem que no tenim companyia, ja que com s’ha dit, aquest vessant presenta camins de més bon fer i el terreny sembla menys perillós.
Pel que fa a la logística. Aigua. Cal portar-ne de casa, ja que durant el recorregut no en trobarem enlloc. Indumentària. Indispensable, tot l’any, pantalons llargs i camises/camisetes de màniga llarga. La vegetació així ho requereix. Mai he portat, ni he vist a ningú fer-ho, casc, però s’ha de vigilar el cap, ja que molta estona es camina per bosc jove i molt brut i les branques no s’aparten soles del nostre camí.
Pel que fa a la senyalització del camí. De pujada, poca o molt poca, però no la baixada, que es fa seguint el molt i ben senyalitzat camí d’Andorra. De pujada ens ajudaran, si encara hi són, unes cintes o bandes de plàstic, primer amb franges blanques i vermelles i després de la FEEC. Per seguir les primeres no crec que ningú tingui problemes, però no les de la FEEC, que de vegades costen de trobar.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Barranc de les Masies42.1512471.28050800:00:007200
Vilar de l’Oliva42.1486971.2905900:44:489052.299
Cingle42.1454371.28958700:53:039742.728
Tossal del Faig42.123661.27954502:28:291.5596.144
Lo Coscollet42.1141231.26747303:17:201.6088.833
Collada de la Cadena42.1185231.25421203:47:121.45810.766
Campo Ras42.1327121.26507804:22:321.18713.593
Desviament a ca l’Aubàs42.1455171.26855304:50:5492615.632
Barranc de les Masies42.1512671.28064705:16:0572017.672

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Two Nav Sportiva

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: R.C.P. l’Oliva
  • Itinerari senyalitzat: a la tornada
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima: 1.610 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 13,60%
  • Cartografia: Editorial Alpina 
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: senders i pistes
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 56 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 711 metres
  • Pendent mitjà de descens: 10,80%
  • Mapa: Muntanya d’Alinyà
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per pista
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 4 h. 20 minuts
  • Dificultat de progressió: hi ha llocs sense camí
  • Ascens positiu: 978 metres
  • ibpindex: 96 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 18 d’octubre de 2011, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar seguint per la pista en sentit sud, en direcció al pont que creua el barranc de les Masies. Més endavant, després d’una bona caminada, deixem la pista per la qual caminem i en prenem una altra que surt per l’esquerra, en direcció a la Maçana. Seguim sempre per aquesta pista i arribem al mas enrunat del Vilar de l’Oliva. A terra hi ha dues pedres amb senyals de pintura verda amb forma de fletxa. No se n’ha de fer cas. En sentit sud-oest es veuen un munt de pedres que fiten el començament d’un sender precari. Cal seguir aquest sender. És una mica perdedor i potser en determinats llocs costa de seguir la traça. Del que es tracta és d’anar seguint el caire fins a arribar a sortir dalt del cingle. Així arribem a la carena de la roca del Feixà. Més del mateix, continuar carena amunt. Quan jo vaig fer el recorregut, diverses cintes de plàstic mostraven el camí. Si ja no hi són, cap problema. S’ha d’anar pujant acostats al caire de la muntanya, vigilant a on posem els peus.
Així fent arribem a tocar d’una pista, que no agafarem ja que hem de continuar al més a prop possible del cingle, guanyant alçada de forma decidida pel feixà de Maçana. La pujada es tempera una mica quan transitem al costat del Cataplà però l’alegria dura poc, ja que de sobte, el camí s’inclina força per fer el cim del Tosserol o tossal del Faig, segons toponímia oficial. És un bon lloc per fer un descans i recuperar les forces. Les vistes són estupendes i ja podem distingir l’objectiu del dia, tot i que no ens imaginem el camí que ens resta.
De nou en camí, aquí ens baixa a la collada de les Gallines sense perdre gaire alçada. Unes desenes de metres més endavant deixem per la nostra dreta el camí que baixa pel serrat del Xot i al cap de poc trobem una bifurcació de la pista, amb un pal de direcció. Fem cas de la fletxa que es dirigeix cap al Coscollet, així que prenem el trencall que surt en pujada. Uns 700 metres més endavant deixem la branca que escapa per la dreta, que serà el camí que farem servir de baixada, i seguim per l’esquerra, en sentit sud-oest. Voltem la canal dels Avets i amb un últim esforç ens plantem a dalt del cim del Coscollet.
Si el dia és propici, les vistes són «espaterrants» ja que abasten un ampli horitzó. Potser no és dels més extensos, però cap als feixants i els clots, canals i barrancs que ens envolten són extraordinàries. Cal estar-se molt de temps al cim i tot i així encara farà pena anar-se’n.
Però tot el que puja baixa, així que no ens queda altre remei. Cal desfer camí fins a la canal dels Avets una altra vegada. Allà prenem ara el sender que vam desestimar en primera instància i baixem per camí força aperduat, buscant el que sembla el millor pas, sempre en sentit oest fins a la collada de la Cadena. Quan hi som, enllacem amb una pista que seguirem en sentit descendent, per la nostra dreta. Així connectem amb una altra pista, al cap de pocs metres, a la qual trobem senyals de pintura. Ens trobem al camí d’Andorra.
Del que es tracta a partir d’aquest punt és d’anar seguint sempre aquests senyals i deixar de banda qualsevol altre camí, sender o pista que trobem. Així farem molt de recorregut, uns 3.300 o 3.400 metres, per arribar a un punt al qual és possible que hi hagi dubtes. Abans d’arribar al corral de Cal Marco, després que hem superat el lloc anomenat planell del Ribera, al mapa de l’editorial Alpina, hi ha senyals contradictoris. Del que es tracta és de seguir els senyals que van en sentit nord-est, en cerca del corral.
Seguint el camí pintat arribarem a creuar una pista, que també ens faria el pes, ja que el camí que estem fent servir hi camina paral·lel i finalment la prendrem més endavant. Això serà uns 700 metres després d’haver-la creuat.
Hi caminarem poc temps, ja que al cap de 130 metres la deixarem per anar per una altra de més precària, pintada amb els colors del camí d’Andorra. Més endavant sembla que la pintura desapareix, o jo no la sé veure, però el cert és que el camí és el bo. Més endavant deixem aquesta pista per anar a caminar seguint una línia elèctrica. Un bon tros de camí i connectem de nou amb una altra pista. A l’esquerra es veu ca l’Oliva. Deixem el camí que segueix el traçat de la línia elèctrica i girem a la dreta, en sentit sud, per arribar en poc més de 300 metres, al punt de partença.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies