Lo Coscollet

Comencem a caminar seguint per la pista en sentit sud, en direcció al pont que creua el barranc de les Masies. Més endavant, després d’una bona caminada, deixem la pista per la qual caminem i en prenem una altra que surt per l’esquerra, en direcció a la Maçana. Seguim sempre per aquesta pista i arribem al mas enrunat del Vilar de l’Oliva. A terra hi ha dues pedres amb senyals de pintura verda amb forma de fletxa. No se n’ha de fer cas. En sentit sud-oest es veuen un munt de pedres que fiten el començament d’un sender precari. Cal seguir aquest sender. És una mica perdedor i potser en determinats llocs costa de seguir la traça. Del que es tracta és d’anar seguint el caire fins a arribar a sortir dalt del cingle. Així arribem a la carena de la roca del Feixà. Més del mateix, continuar carena amunt. Quan jo vaig fer el recorregut, diverses cintes de plàstic mostraven el camí. Si ja no hi són, cap problema. S’ha d’anar pujant acostats al caire de la muntanya, vigilant a on posem els peus.
Així fent arribem a tocar d’una pista, que no agafarem ja que hem de continuar al més a prop possible del cingle, guanyant alçada de forma decidida pel feixà de Maçana. La pujada es tempera una mica quan transitem al costat del Cataplà però l’alegria dura poc, ja que de sobte, el camí s’inclina força per fer el cim del Tosserol o tossal del Faig, segons toponímia oficial. És un bon lloc per fer un descans i recuperar les forces. Les vistes són estupendes i ja podem distingir l’objectiu del dia, tot i que no ens imaginem el camí que ens resta.
De nou en camí, aquí ens baixa a la collada de les Gallines sense perdre gaire alçada. Unes desenes de metres més endavant deixem per la nostra dreta el camí que baixa pel serrat del Xot i al cap de poc trobem una bifurcació de la pista, amb un pal de direcció. Fem cas de la fletxa que es dirigeix cap al Coscollet, així que prenem el trencall que surt en pujada. Uns 700 metres més endavant deixem la branca que escapa per la dreta, que serà el camí que farem servir de baixada, i seguim per l’esquerra, en sentit sud-oest. Voltem la canal dels Avets i amb un últim esforç ens plantem a dalt del cim del Coscollet.
Si el dia és propici, les vistes són «espaterrants» ja que abasten un ampli horitzó. Potser no és dels més extensos, però cap als feixants i els clots, canals i barrancs que ens envolten són extraordinàries. Cal estar-se molt de temps al cim i tot i així encara farà pena anar-se’n.
Però tot el que puja baixa, així que no ens queda altre remei. Cal desfer camí fins a la canal dels Avets una altra vegada. Allà prenem ara el sender que vam desestimar en primera instància i baixem per camí força aperduat, buscant el que sembla el millor pas, sempre en sentit oest fins a la collada de la Cadena. Quan hi som, enllacem amb una pista que seguirem en sentit descendent, per la nostra dreta. Així connectem amb una altra pista, al cap de pocs metres, a la qual trobem senyals de pintura. Ens trobem al camí d’Andorra.
Del que es tracta a partir d’aquest punt és d’anar seguint sempre aquests senyals i deixar de banda qualsevol altre camí, sender o pista que trobem. Així farem molt de recorregut, uns 3.300 o 3.400 metres, per arribar a un punt al qual és possible que hi hagi dubtes. Abans d’arribar al corral de Cal Marco, després que hem superat el lloc anomenat planell del Ribera, al mapa de l’editorial Alpina, hi ha senyals contradictoris. Del que es tracta és de seguir els senyals que van en sentit nord-est, en cerca del corral.
Seguint el camí pintat arribarem a creuar una pista, que també ens faria el pes, ja que el camí que estem fent servir hi camina paral·lel i finalment la prendrem més endavant. Això serà uns 700 metres després d’haver-la creuat.
Hi caminarem poc temps, ja que al cap de 130 metres la deixarem per anar per una altra de més precària, pintada amb els colors del camí d’Andorra. Més endavant sembla que la pintura desapareix, o jo no la sé veure, però el cert és que el camí és el bo. Més endavant deixem aquesta pista per anar a caminar seguint una línia elèctrica. Un bon tros de camí i connectem de nou amb una altra pista. A l’esquerra es veu ca l’Oliva. Deixem el camí que segueix el traçat de la línia elèctrica i girem a la dreta, en sentit sud, per arribar en poc més de 300 metres, al punt de partença.