el Picorandan

Del lloc on s’hagi aparcat s’ha d’anar a la plaça de l’església, més concretament a la font que hi ha a la plaça. D’aquest punt ens hem de dirigir a la carretera i al punt d’informació turística. Fem llarg, ja anem pel carrer de les Fonts i el carrer de Ponent, però també es pot anar, més curt, pel carrer Nou. Per una banda o per l’altra hem de sortir a l’avinguda del Riu Brugent i girar a l’esquerra en sentit nord-oest. Passem en primer lloc pel centre d’informació turística i més avall connectem amb la carretera de Prades a Alcover.
Continuem per l’esquerra, en direcció a la primera població i deixem a la dreta l’accés al cementiri i unes desenes de metres més endavant passem al costat de la zona esportiva de la població. Anem per asfalt i arribem a un fort revolt de l’asfalt. Deixem a l’esquerra un parell de pistes de terra i seguim uns setanta metres per asfalt i trobem a l’esquerra el naixement d’una pista de terra.
Ens hi incorporem i girem a l’esquerra en sentit sud-oest. No triguem gaire a deixar per la dreta un corriol que ens portaria de nou a la carretera i seguim per la pista principal una bona estona, caminant entre camps i deixem a l’esquerra el camí d’accés a un d’aquests. Així arribem a un mas i a un encreuament de camins. Deixarem el trencall que va recte, en sentit sud-oest i girem a la dreta, en sentit nord-est, i així deixar l’edificació a la nostra dreta. Aquest trencall ens porta de nou a l’asfalt.
En aquesta ocasió creuarem aquesta infraestructura i anirem pel sender que tenim a l’altra banda de la carretera. Hem d’anar a trobar un sender que s’enfila al camp i seguir-lo fins als peus d’una torre elèctrica. Continuarem recte i travessem una pista precària. A partir d’aquest punt el camí es fa perdedor i el fet de caminar es complica una mica. S’ha de caminar en sentit oest-sud-oest i mirar de no perdre el bon camí, tot i que no és fàcil. S’ha de mirar d’anar pels espais que ens permetin acostar-nos a la paret de roca que tenim al davant. També podeu fer servir de referència els fils de la línia elèctrica. Finalment trobem un sender, molt més evident, que seguim en sentit sud-oest. Aquesta traça ens porta a creuar de nou la carretera per trobar el sender que ens ha de portar a la capçalera del barranc de Damunt la Vila. Sense adonar-nos-en el passem de llarg i sortim a lo Coll (coll de Capafonts al mapa de les muntanyes de Prades de l’editorial Piolet) i trobem els senyals de pintura del GR 65.5 que hem de seguir fins al cim. Podem anar per la pista que continua en sentit sud-oest o també el podem fer per un sender que agafa orientació sud-est, totes dues opcions ens fan el pes. Pel camí deixem a la dreta la pista que ens portaria a la creu de Ferro i seguim pel GR, en sentit sud-est, ja amb la visió del cim davant nostre. Per fer el cim, ens desviem lleugerament de la traça del GR.
El cim no és prominent, però si el dia és favorable meteorològicament parlant, ens podrem estar una bona estona contemplant el nucli urbà de Capafonts i la vall del Brugent, esplèndida vista des de les altures.
Per continuar amb la proposta cal desfer camí per tornar de nou al GR. Quan l’hem enllaçat, el seguim per l’esquerra, en sentit sud-est, per anar a la recerca de la creu Trencada. En arribar-hi trobem un pal indicador. Anem en direcció a Capafonts pel sender de la Llúdriga. Al cap de poc deixem la pista principal, que ens portaria al pont d’en Goi i la cova de les Gralles, i agafem el trencall fitat que es desvia en sentit nord-oest. Aquest sender el seguim sempre amb aquesta orientació i en un llarg recorregut, majorment descendent, ens fa passar pel Grauet, el Grau i Sant Humit fins que trobem la llera seca del barranc del Ribatell, punt des del qual sols ens resta remuntar els últims metres de camí per arribar al final del recorregut proposat.